La foguera está encesa

CARME VINYOLES CASAS

Tot va començar quan, sense con­sens, el govern de Colòmbia va pre­sen­tar una reforma tri­butària al congrés. Era la gus­pira que va fer escla­tar un país can­sat de la mala admi­nis­tració, les men­ti­des, la cor­rupció i la manca de futur d’uns joves que es tro­ben amb una taxa d’atur del 25%, un de cada tres ni estu­dia ni tre­ba­lla, i on el 51% de les llars en les quals el cap de casa és un menor de 25 anys viuen sota el llin­dar de la pobresa. Aquest és el pro­blema al qual el pre­si­dent Iván Duque ha res­post amb una colos­sal repressió esta­tal i para­es­ta­tal. El Tiempo, un dels grans dia­ris de Bogotà, recull que entre el 28 de abril –quan va començar l’atu­rada gene­ral con­tra els plans de l’exe­cu­tiu– i el 15 de maig, hi hagué 3.559 con­cen­tra­ci­ons, 1.557 mar­xes, 387 mobi­lit­za­ci­ons, 50 per­so­nes mor­tes, 578 de feri­des i 524 de des­a­pa­re­gu­des. Un balanç que el govern intenta mani­pu­lar dient que les pro­tes­tes són impul­sa­des per grups ter­ro­ris­tes. Les mar­xes no són sinó la suma d’una mul­ti­pli­ci­tat d’incon­for­mis­mes que només es poden superar amb trans­for­ma­ci­ons polítiques i soci­als que pas­sen pel res­pecte a les opci­ons polítiques –des que es van sig­nar els acords de pau amb les FARC, han estat assas­si­nats 1.118 líders soci­als i s’han denun­ciat agres­si­ons sexu­als per part de la Força Pública– i la imple­men­tació dels pro­gra­mes d’edu­cació, d’accés a la tec­no­lo­gia, la inno­vació, el tre­ball i la salut. Final­ment el 2 de maig, Duque va reti­rar la reforma i va accep­tar el diàleg. Però la foguera con­ti­nua encesa: es con­ti­nua repri­mint i matant mani­fes­tants pacífics i líders indígenes.

NOTICIA PUBLICADA A La foguera està encesa | Carme Vinyoles Casas | Articles | El Punt Avui

!Comparte!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.